gavina

 Divendres vaig anar a veure Los hijos se han dormido, una magnífica versió de La gavina de Txékhov, dirigida i versionada per Daniel Veronese. Em va entusiasmar. Uns actors mediàtics, conegudíssims per les sèries de televisió, que em van sorprendre molt pel seu altíssim nivell interpretatiu.

 El text meravellós de Txékhov, ple de bellesa, impregnat de melangia, de desengany, de frustació, es presenta en aquesta versió més concentrat, ple de ritme, de vivacitat. 

Recordava l'obra doncs el 1997 la vaig veure dirigida per Flotats al TNC. Íntegra. Però potser aquesta versió m'ha impactat més. Per lleugera, trepidant, austera...

I mentre jo era al seu Lliure, moria la immensa Anna Lizaran deixant-nos commocionats a tots els amants del teatre. He tingut la sort de veure-la en multitud de papers, però la vull recordar especialment en Quartet de Heiner Müller, dirigida per Ariel García Valdés, en tête à tête amb Lluís Homar, al teatre Lliure de Gràcia, el 1993. Jo tenia vint-i-pocs anys i per a mi va significar una revelació, una explosió d'emocions, el meu enamorament teatral. Li estic molt agraïda.I m'agrada en aquesta foto perquè penso que ens diu, lliure i forta...Apa, aquí us quedeu!