15 de maig 2012

panahi

Esto no es una película de Jafar Panahi és un acte de rebel.lia! Un testimoni sobre la llibertat fins i tot en situacions de reclusió. El director iranià, condemnat a sis anys de presó i a vint d'inhabilitació professional per recolzar el moviment de l'oposició , va rodar aquest documental reflexiu mentre esperava la sentència que el condemnaria, reclòs obligatòriament a casa seva. Excepcional. I angoixant. Sentim dolor davant d'un home vençut, però no del tot...segueix rodant, malgrat tot...ens parla dels seus projectes, de la seva passió...rodar, rodar fins al final!...sentim ràbia, impotència.
Esto no es una película va poder arribar a Cannes 2011, clandestinament, en una memòria usb amagada en un pastís. Panahi, premiat en diverses ocasions en festivals, enviava un crit de ràbia sobre la seva situació, denunciant la manca de drets humans, de llibertat creativa a Iran.
I recordo les llàgrimes de Juliette Binoche, al festival de Cannes de 2010, per Jafar Panahi, quan va saber que el director iranià havia iniciat una vaga de fam.
I jo em pregunto, com és possible que una "pel.lícula" així estigui només quinze dies en cartell a Barcelona?