08 de maig 2012

cine

Aquest any estic molt cinèfila. Quasi totes les setmanes vaig al cinema. Sóc ancien régime doncs a mi m'agrada la sala a les fosques, la màgia del local, la pantalla gran...Los descendientes d'Alexander Payne, el director de la divertida Entre copas, hauria d'haver estat la guanyadora dels Oscars. I Clooney també. Una pel.lícula que em va agradar molt, que desmitifica totalment Hawai, una història d'emocions, lliure, molt natural...com la vida.
 En canvi The Artist de Michel Hazanavicius, pel meu gust està totalment sobrevalorada. Fins i tot se'm va fer un pèl pesada.Sí, aplaudeixo l'originalitat, l'estètica, l'excel.lent recreació de les pel.lícules mudes. Però a mi em va avorrir.
 Shame de Steve McQueen en canvi em va entusiasmar.Començant per un Michael Fassbender magnètic, immens, i quin cos que té! és senzillament al.lucinant, un addicte al sexe, totalment atormentat, sol, buit, i ple de por, por al compromís, a ser feliç.
 Carey Mulligan interpreta la seva germana, també atormentada per un passat que no se'ns explica, però que indubtablement els va marcar i ferir. Un moment preciós i molt emotiu és quan ella canta New York, New York quasi a capella...una de les millors versions que he sentit mai d'aquesta meravellosa cançó. Pell de gallina.
 Mi semana con Marilyn de Simon Curtis. El millor, la interpretació de Michelle Williams recreant el gran mite. No és una gran pel.lícula però em va divertir Kenneth Branagh com a Laurence Olivier, i pels mitòmans xafarders com jo és interessant descobrir els problemes que van tenir en el rodatge a Londres de El príncep i la corista. Hi descobrim la Marilyn més humana. Tot molt lleuger i agradable.
Los idus de marzo de George Clooney em va agradar molt.Una pel.lícula intel.ligent, molt actual. El món de la política ple de traïcions, d'hipocresia, d'ambició. La corrupció del poder.Plena de ritme i amb unes actuacions, Ryan Gosling, George Clooney, Philip Seymour Hoffman...impecables.
He vist altres pel.lícules que ja aniré comentant...continuarà.