finestra

Ahir vaig veure una pel.lícula preciosa, De tu ventana a la mía, òpera prima de Paula Ortiz. Em va fascinar. Plena de delicadesa, de bellesa, de fragilitat. Una pel.lícula molt femenina. Tres dones molt diferents, en tres moments històrics, que busquen trobar un sentit a les seves vides. Com a The hours de Stephen Daldry, hi ha un fràgil fil que les uneix i que uneix les tres històries.

Poètica, dramàtica, repleta d'originalitat, d'emocions, de colors, de soledat, de dolor...Molt esteticista sí, però la bellesa es troba també en les tres històries, en les tres èpoques, els anys 20, el 1940 i el 1975. Totalment sensorial, elles en els seus paisatges, humits o àrids, desèrtics, urbans...I les acompanyem en les seves vides. Esplèndides Maribel Verdú, Leticia Dolera i Luisa Gavasa.

I com diu la seva directora, a qui hauré de seguir després d'aquesta experiència...Esta es una película sobre mujeres a las que cortaron las alas y, aún así, nunca dejaron de imaginar, de desear, de soñar su lugar en el mundo, de resistir con dignidad, ni de recordar su amor con una sonrisa.