impressionistes

Étretat, l'aiguille et la falaise. Claude Monet, 1885.

Vaig anar al CaixaForum a veure l'exposició sobre els Impressionistes. Mestres francesos de la col.lecció Clark. Un conjunt excepcional de pintura francesa dels segles XIX i inicis del XX.
L'abril de 1874 es va celebrar a l'estudi del fotògraf Nadar a París, la primera exposició d'un grup de pintors que havien estat rebutjats al Saló Oficial, la primera exposició impressionista que va aixecar moltes passions. El quadre de Monet Impression, soleil levant, una vista del port de Le Havre va donar nom al moviment. Aquesta exposició del Caixaforum però aplega des d'obres de l'Acadèmia i de l'École de Barbizon fins a postimpressionistes.
Em sembla preciosa aquesta vista de Monet feta en un moment de plenitud de l'impressionisme, plena de llum i de bellesa. La superposició de pinzellades creen una explosió de llum.

Peonies. Pierre-Auguste Renoir, 1880.

Robert Sterling Clark (1887-1956) era nét d'un dels socis fundadors de l'empresa de màquines de cosir Singer i es va criar en una família benestant de Nova York. Els seus pares eren col.leccionistes i mecenes d'art. Clark va començar a adquirir obres d'art el 1912. Renoir va ser la seva passió. El 1916 va comprar el primer quadre del pintor atret per l'ús del color i la sensualitat de la imatge femenina. Tots els Renoir que hi havia a l'exposició ja els havia vist a Madrid fa un any quan vaig poder veure al Prado Pasión porRenoir. Em quedo amb aquestes Peònies, una de les meves flors preferides, amb tota la intensitat del color.

L'encantador de serps. Jean Léon Gérôme, 1870.

A l'exposició també hi ha obres academicistes com aquesta, esplèndida de Gérôme, amb tota la sensualitat de l'orientalisme que tant agradava als pintors de l'Acadèmia. De fet és interessant recordar que els academicistes eren molt crítics amb els impressionistes.
Creuant el carrer. Giovanni Boldini, 1873.

Clark va reunir la major part de la seva col.lecció a París, a inicis dels segle XX, pel plaer d'estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Les obres formaven part del seu entorn quotidià, es distribuïen per la casa seguint el gust del col.leccionista que combinava peces de diferents períodes i estils. M'encanta aquest Boldini.

Carmen. Henri de Toulouse-Lautrec, 1884.

L'exposició acaba amb els postimpressionistes com Toulouse-Lautrec amb un esplèndid retrat femení Carmen, una prostituta pèl-roja, que ens hipnotitza amb el seu esguard desafiant.
A París Clark es va casar amb una actriu de la Comédie Française, Francine Clary, amb qui va començar a col.leccionar obres de molts pintors francesos, que ara per sort he pogut admirar!.