Fa una setmana vaig anar al Lliure de Gràcia a veure Dues dones que ballen, escrita per Josep Maria Benet i Jornet- a parer meu la seva millor obra amb Testament i Olors- i dirigida per Xavier Albertí. Pell de gallina. Una obra molt emotiva, d'aquelles que t'omplen els ulls de llàgrimes, per la seva duresa, la seva tendresa, el seu humor càustic...Dues interpretacions sublims, tant la d'Anna Lizaran-estic quasi convençuda que el paper va ser escrit per a ella, i que pel meu gust es passa d'histriònica, la recordo fa uns setze anys insuperable a Quartet de Heiner Müller, ara la trobo una mica passada de voltes, tot i així una gran artista i Alícia Pérez, immensa també. Una obra absolutament meravellosa i que m'ha portat de nou a la memòria la cançó de Sting They dance alone que em va emocionar en el mític concert d'Amnistia al Camp Nou el setembre de 1988. Que lluny queda ja tot, menys les emocions i els records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada