
El 1985 es va publicar
Pedra de tartera. Aquell mateix any Maria Barbal, la seva autora, era la meva professora de català a l'institut. Una professora excel.lent i molt dolça. Recordo haver llegit amb molta emoció aquella obra. I ara, 25 anys després, em vaig emocionar amb la representació de
Pedra de tartera al Teatre Nacional. Un muntatge esplèndid, amb una Àurea Márquez brillant, fent de Conxa-la Colometa del Pallars-(no recordava tantes similituds amb
La plaça del Diamant!), així com la resta de personatges. Meravellosa la direcció de Lurdes Barba, i tanta emoció, vaig tenir un nus a la gola, sentia l'emoció flotant a la sala...Em va agradar moltíssim sentir els actors parlant en el català del Pallars. Ningú s'hauria de perdre
Pedra de tartera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada