
Cine, cine, cine, cine más cine por favor, que todo en la vida es cine y los sueños cine son...cantava
l'Aute. Amb el Sergi hem recuperat el plaer d'anar al cinema i hem vist pel.lícules força interessants com la guanyadora dels òscars, El discurs del rei, un exemple de solemnitat, pulcritud, de "peli clàssica" i alhora un petit repàs a la història de la reialesa britànica. Brillant Colin Firth.
Una meravella. Una preciositat de pel.lícula que em va emocionar moltíssim. El compromís, l'amistat, el respecte, el dilema entre la por, el deure, la pròpia fe. Interpretacions magnífiques.
Maragall geni i figura. I quin ego! Emotiva, però sense caure en la sensibleria. Un bon documental, un retrat de vida intens.
Un cop brutal a l'estómac. Un Bardem sublim en un mar de tristor, lletjor, on veiem la pitjor cara de Barcelona (o de qualsevol gran ciutat occidental). Una mica massa llarga i molt dura.

Amb moments visuals molt bonics i amb la Patti Smith passejant-se per un vaixell (foto) però molt estranya. Un Godard perdut diria jo. Una pel.lícula inclassificable (com vaig llegir!).
I afegeixo a la llista la multi-premiada Pa negre, que vaig veure al desembre de l'any passat, abans de la pluja de premis, que em va agradar força tot i que viu totalment al marge del llibre. N'agafa l'essència i els personatges...To be continued...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada