En la festa del 20è aniversari del seu casament.Una de les exposicions que més m'ha agradat últimament, ha sigut D'un blau intens a la galeria Tatiana Kourochkina. En ella es mostra l'obra d'una parella emblemàtica en el món de l'art, Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona. Pintors, creadors de l'escola Eina, cultes, artistes, companys de vida...
La pintura de la Maria Girona va quedar una mica a l'ombra, és el que passa si et cases amb un gran artista, tot i que la seva obra, figurativa, "una relectura del Noucentisme" que recorre a objectes quotidians, paisatges, flors, teteres..plenes d'intimisme és molt diferent de l'obra del seu marit.
Ràfols-Casamada és un dels grans. M'encanta. Pintor, poeta. La seva pintura té una lluminositat increïble. "La seva pintura callada i culta aspira a evocar les coses més que no pas a representar-les". Em sembla intuir a més, un gran amor entre ells dos. Una parella apassionant. Jardí de Luxemburg, 1950.
L'aire i el sol
i aquella ratlla blanca al cel
Seiem en un banc
sota els arbres
la llum s'entrelliga a les branques
El globus d'un infant
aire amunt
ric de tot l'or de la tarda
El brollador al bell mig
eix blanc de les mirades
Passen noies rient
passa el vent
L'amor ens crida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada