pantera

El 1998, a l'estiu, vaig fer un curs d'història de l'art dramàtic. La professora era una admiradora fervent de Carles Santos i em va encomanar el seu entusiasme pel músic. Al Sergi, que ja havia vist espectacles seus, també li agradava. Des d'aleshores he anat a veure els seus espectacles i ara he pogut veure la reposició de La pantera imperial, estrenada el 1997, i per a molts, l'espectacle que defineix millor Carles Santos. Per a mi, el seu millor espectacle. Èxit aclaparant, entusiasme col.lectiu. Hem sortit tots amb una eufòria increïble. "Un cos a cos amb la música a través de Bach", difícil de definir. Això sí, ha entrat en tots nosaltres.