16 de febrer 2010

maillol

Mediterrània, 1905.


Fa temps que volia escriure sobre l'exposició de Maillol que vaig poder veure a la Pedrera fa uns mesos. Hi vaig anar un matí, a primera hora, i la vaig poder gaudir en solitud.
Maillol és un dels escultors més destacats i originals de la primera meitat del segle XX.
"La seva obra significa la reinvenció permanent del concepte de bellesa en un moment en què l'art modern fa miques la representació de la realitat. Rebutja el moviment i busca la forma pura com els pintors coetanis busquen el color pur". Davant Mediterrània, André Gide va escriure "Maillol acaba d'introduir el silenci en l'escultura".

Acció encadenada, 1905.

A mi però, m'agrada més l'Acció encadenada, un monument a la memòria del polític revolucionari i antimonàrquic Blanqui. Maillol va optar per representar una dona despullada encadenada que tracta de trencar unes cadenes invisibles. En representar un polític per mitjà de la figura d'una dona nua, va proposar una nova concepció del monument públic, cosa que va aixecar un gran escàndol. Posteriorment en va fer aquesta reproducció sense braços, com una estàtua grega.

Il.lustrador de llibres, preciosos els de les Bucòliques de Virgili...em va fascinar un petit documental sobre el seu treball al seu estudi de Banyuls, on el vèiem passejar entre la natura, parlant amb el pastor, amb les dones que llauraven, tot un món perdut, bucòlic...No he pogut resistir posar una foto del seu rostre,que em va semblar molt artístic.