26 de juny 2008

grec


Per a mi l'estrena del Grec significa l'arribada de l'estiu. És un moment que m'encanta doncs jo sóc una "persona d'estiu" i moltes coses importants de la meva vida han passat un juliol, néixer, la primera regla, el primer amor, casar-me, parir...la nit de l'estrena és un moment especial, l'olor d'estiu, les escales, les hortènsies, els "cotilleos", els plans propis i els que vas sentint a les converses per les vacances...tot molt pausat i relaxat. Generalment acaba bé, però ahir va ser una excepció, em sembla que he anat a unes quinze estrenes del Grec i mai, mai havia sentit tants xiulets i cridòria contra un espectacle. A la tele ho han "camuflat" bastant, la veritat és que em vaig avorrir força i no em va agradar, però potser tampoc n'hi havia per tant, he vist coses pitjors al Grec que no han estat tan rebutjades, i és que jo en el fons pateixo pels altres i vaig passar una mica de vergonya. Sort de l'entorn, m'encanta aquest teatre i del "cucut" que ens saluda com cada any!