 |
Vaig veure la Sophie Auster, al Jamboree, la nit després que Trump guanyés les eleccions. La Sophie estava trasbalsada, i va dir que era un vespre per emborratxar-se i voltar pels carrers, destruïda, però que era millor, i més productiu, estar cantant en companyia. Va fer un concert preciós, en aquella petita sala, en petit comité. Té una veu fascinant. Vaig pensar que era un privilegi poder veure-la, tan propera, explicant-nos, deleitant-nos. Vaig xerrar una mica amb la noia alemanya, encantadora, que seia al meu costat. Va ser una nit màgica, en un món, que semblava enfonsar-se, però nosaltres resistíem amb la bellesa i la música de la Sophie Auster.
Al teatre Akadèmia, he vist Pura passió, l’adaptació del llibre de l’Annie Ernaux, que vaig llegir aquest estiu. Tenia molta curiositat per saber com es podia representar la dissecció d’una història d’amor, d’una obsessió. Lucia del Greco, la directora, ho aconsegueix amb una proposta radical, efectiva, de gran bellesa. La Cristina Plazas està esplèndida, sòbria, continguda. Molt fidel al llibre.
Hi ha un fil que uneix diverses pel.lícules que he anat a veure. El viatge emocional d’acompanyar algú a la mort, a Los destellos de la Pilar Palomero i a The room next door, la primera pel.li en anglès del Pedro Almodóvar. Lluminoses.
I la depressió, la maternitat, l’angoixa, en El baño del diablo de Veronika Franz i Severin Fiala, i Salve Maria de Mar Coll. Obscures.
Les quatre m’han agradat molt.
La foto és la gran Gena Rowlands a A woman under the influence de John Cassavetes, 1974.
Quan va morir aquest estiu, vaig pensar molt en aquest personatge, en la seva inestabilitat emocional, en la seva magnífica actuació. Tot i que jo em quedo amb la seva interpretació a Another Woman de Woody Allen.
