16 de gener 2019

Venècia

 Venècia, fotografies de S.B i M.B.B.

Que oblidat tenia el meu blog! Oblidat com espero oblidar el 2018, un any difícil i trist. Potser, el millor d'aquest any passat, van ser els tres dies a Venècia, en un maig esplendorós i càlid. Era la quarta vegada que visitava la ciutat i vaig decidir fer coses que encara no havia fet.
Venècia és un peix, diu Tiziano Scarpa, escriptor venecià que recomana mirar la ciutat des del mar, l'aire i la terra. Vaig fer-li cas.
Burano
 Llàstima que també és plena de gent, especialment aquell cap de setmana llarg, doncs s'hi celebrava una regata important i la ciutat era a vessar. Vem agafar el vaporetto que recorre la llacuna, fins a Burano, l'illa més llunyana de les més conegudes. És un viatge preciós, que recomano moltíssim.
Burano
Burano és pop! Plena de colors vibrants, de vida, vem veure els nens que sortien de l'escola (sí, a Itàlia els dissabtes es va a l'escola!), passejar pels seus carrers i canalets, gaudir de la petita illa.



Collezione Peggy Guggenheim
No vaig voler repetir museus, ni esglésies, vaig pensar que la meva filla ja els descobrirà en properes ocasions, Venècia val mil viatges!. Sí que vem anar al museu de la Peggy Guggenheim, al Palazzo Venier dei Leoni, al Gran Canal. Ara ja, un dels museus de la meva vida, i que encantarà a tot amant de l'art d'avantguardes. La casa ja és fascinant, com ho va ser la pròpia Peggy, però la seva col.lecció és una joia que em va entusiasmar.

 Tetrarques
I cada vegada que passo per Venècia, m'acosto a saludar als Tetrarques, expoliats de Constantinoble, que s'abracen des del segle III. No sé perquè aquesta escultura m'agrada tant, quan representa la unió del poder, polític i militar per garantir l'estabilitat de l'Imperi. Penso en el peu que va quedar, tot sol, a Istambul...

Illa San Michele
I per fugir de les masses de turistes, de gent, vem anar a cercar una mica de calma a San Michele, l'illa on hi ha el cementiri, que és preciós. De nou navegar, i de sobte el silenci. No hi havia quasi ningú, una dona nord-americana i el seu nét, amb qui vem xerrar una mica, i poc més. Un oasi. I Kandinsky i Diaghilev, el creador dels Ballets russos, amb la tomba plena de sabatilles de ballet en homenatge, a qui vem anar a visitar.
Tomba de Joseph Brodsky.
I el meu admirat Joseph Brodsky, de qui m'estava llegint La marca de l'aigua, un cant d'amor a la ciutat de qui l'escriptor va dir "Venècia és, en ella mateixa, una obra d'art; la més gran obra mestra que la nostra espècie ha produït". Brodsky només visitava Venècia a l'hivern, i jo, si hi torno, serà a l'hivern.


I després de tants recorreguts per mar, i per terra, caminant per les places de la ciutat, allunyant-nos del centre per trobar, de seguida, la tranquil.litat, Venècia des de l'aire. I aquesta vegada des de la Torre del Rellotge, una visita que recomano on els preciosos maures, repiquen les hores.
 I la plaça San Marco des dels terrats, els colors terra, el mar, el cel. Un shoot de bellesa intensa!
I que diferent des de l'aire, amb els canals amagats, amb els campanars, les teules, la llum.
 I una "pijada", anar al Florian, un dels cafès més antics d'Europa, obert des de 1720. Ja hi anaven Goldoni i Casanova, Rousseau i Lord Byron! Prendre un te, amb la tetera de plata, un spritz, el famós aperitiu venecià, una xocolata...És molt car, però val la pena.
I passejar en góndola, que malgrat que em feia una mica de vergonya, va ser un dels plaers del viatge. Vaig preguntar on podia anar, que no fos al centre, abarrotat de turistes, i poder fer-ho en la intimitat. Jo ja hi havia anat, als 16 anys, amb companyes de l'institut, i ara hi anàvem els tres, als meus acompanyants els hi feia molta il.lusió, i em van aconsellar molt bé. Vam fer un recorregut en una zona molt tranquil.la, amb un gondolero molt simpàtic, i va ser tant relaxant, després de dos dies caminant i movent-nos amunt i avall, que em vaig sentir bressolar.


 I aquesta vegada vaig visitar la Basílica de San Marco a fons. Admirant els mosaïcs, la Pala d'Oro, pujant a les terrasses, a visitar els cavalls, la quàdriga també expoliada, de Constantinoble. I d'allà es veuen, perfectament, els maures del rellotge que havíem visitat el dia anterior.



 Quina meravella els cavalls, que alguns estudiosos daten d'abans de Crist!. Sabem que van estar segles exposats a Constantinoble i el 1204 van ser saquejats pels venecians. Napoleó també els va robar i els va portar a París, d'on van ser retornats el 1815. Són d'una bellesa fascinant. Presideixen amb la seva elegància la magnífica plaça de San Marco, que els italians anomenen Il salotto d'Europa, la sala del nostre continent. 

 I els llibres que vaig llegir, per capbussar-me en Venècia, La marca de l'aigua de Joseph Brodsky, Venecia es un pez de Tiziano Scarpa i Els papers d'Aspern de Henry James. Tres meravelles per acompanyar un viatge de bellesa. Venècia és infinitament més coses de les que vem fer aquesta vegada. Però aquests tres dies eren per descobrir llocs encara no visitats, i fer-ho sense presses, amb calma, amb elegància com deia Brodsky que cal ser a Venècia.

 I tornant a casa, des de l'avió, vem veure que sí, Venècia és un peix! 






6 comentaris:

Anònim ha dit...

El meu marit al·lucina. Fa anys i anys que em vol dur a Venècia i preferia anar a altres llocs He llegit el teu escrit i anem a Venècia a finals de febrer. Gràcies

Anònim ha dit...

És molt agradable llegir-te.
T'agraeixo que ens expliquis els teus sentiments.
Aniràs a veure "el gran mercado del mundo"?
Potser a dia d'avui ja l'has vist.

Núria Alemany ha dit...

eeiii volem més posts !! ������

Anònim ha dit...

Sí, la meva filla i jo et trobem a faltar. Esperem que tan sols sigui un lapsus...

Núria ha dit...

Mònica, tornaaaaa!!!

Mònica ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris. M’han emocionat!