dones d'estiu

 I l'estiu ha passat, envoltada de moltes lectures, de llibres de dones, les dones que m'han acompanyat aquest estiu. Mentre passejava per l'illa, llegia a Danielle Collobert i la seva escriptura dolorosa, punyent, que entrava com els raigs de sol dins el meu cap. Allò doncs, Il donc en original, és un llibre que va escriure el 1976, un any en què va viatjar molt, després de vendre's el seu estudi de París. Va anar a Itàlia, Creta, Egipte, Formentera…I me la imaginava a l'illa, resseguint els mateixos camins, les mateixes olors que jo sentia. Hi ha molt dolor en la Collobert, en la seva escriptura experimental, molt musical en el so. La seva solitud, els seus viatges, la seva obsessió per l'escriptura i per la mort. Es va suïcidar, en una habitació d'hotel a París, el 23 de juliol de 1978, el dia del seu aniversari. Només va fer 38 anys. Però jo vaig trobar alguna cosa d'ella a Formentera, suspesa en l'aire, en els blaus del mar, en el sol enlluernador.

Lucia Berlin amb un dels seus fills. Buddy Berlin Literary Estate.

I amb la llum d'agost, un llibre esplèndid, el Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin, que jo he llegit en la versió castellana, llengua que la Berlin dominava perfectament, i present en alguns relats. Un llibre molt lluminós, malgrat la sordidesa de molts temes, amb alguns dels millors relats que he llegit mai. Sempre autobiogràfics, ens permeten seguir la vida convulsa, excitant, difícil, intensa, d'una dona molt interessant. Una dona que va patir l'alcoholisme, l'alcohol com la seva madalena de Proust!, que va tirar endavant 4 fills, fent diverses feines, que enamora. Un llibre emocionant, brillant, intens i vital com ella.

Anjelica i Jack, parella glamourosa, ella amb samarreta de Cadaqués!

 Mírame bien d'Anjelica Huston. Les seves memòries, en un totxo que es llegeix amb molta lleugeresa. M'ha enganxat la seva vida, escrita per ella, cosa que s'agraeix, es nota molt que no és escriptora, però a mi, precisament, m'ha agradat aquesta escriptura infantil, de diari, me'l ha fet més autèntic. L'amor a Irlanda, l'admiració a un pare que els devorava amb el seu talent, la mort d'accident de la mare quan ella amb prou feines tenia 18 anys, la recerca per trobar-se a si mateixa, l'amor descomunal i potser massa reverencial per Jack Nicholson, la vida d'una gent que viu en un altre món, fascinant això sí, però també replet de dolor, dubtes, inseguretats.

Però el meu llibre de l'estiu ha sigut Tú no eres como otras madres d'Angelika Schrobsdorff. La vida d'Else, mare de l'autora, que no és com les altres mares. És una dona, de família jueva però que es sent alemanya, i que passa de les religions. Divertida, efervescent, que decideix tenir un fill de tots els homes que estima (al anys 20!), que desafia totes les convencions possibles. Else és la joia de viure, intel.ligent, curiosa, brillant, valenta. Feliç a la República de Weimar, i que l'arribada de Hitler al poder, destrossarà. Un llibre preciós, un cant d'amor a Alemanya, malgré tout, i la història de la nostra Europa, a vegades molt intransigent. Un llibre inoblidable.

Aquestes dones meravelloses m'han alegrat l'estiu. Cal dir que els dos homes que he llegit a les vacances, Michel Houellebecq amb Soumission, el seu millor llibre per a mi, i Julian Barnes amb El ruido del tiempo, un magnífic llibre sobre Shostakóvitch i les seves angoixes i baixada als inferns en el règim de Stalin, han estat a l'alçada.