bowie & gay

 David Bowie pintat per l'artista Lita Cabellut, 2013.

Aquest 16 ha començat de manera convulsa, fastiguejada amb la política catalana i sorpresa amb la mort de David Bowie. Bowie, un dels artistes de la banda sonora de la nostra vida, un altre referent que marxa. I aquesta sensació d'anar veient el propi món desaparèixer, de ser conscient que això ja comença a anar molt de pressa i que el final és sempre més proper.

  Cesc Gay fotografiat per Bernabé Cordón.

 Per sort, teatralment he iniciat l'any amb una esplèndida comèdia escrita i dirigida per Cesc Gay. Els veïns de dalt que em va fer riure moltíssim, malgrat el punt d'amargor, de la dificultat de les relacions de parella, tema molt present en l'obra de Cesc Gay. Plena de ritme, amb uns personatges masculins més treballats, esplèndids Pere Arquillué i Jordi Rico!. Gay, ja era un director de cinema que m'agradava molt, En la ciudad i Ficció són dues pel.lícules seves que adoro, i el seu debut en el món del teatre m'ha semblat molt interessant. Espero que hi continuï.

Simultàniament en els cinemes es pot veure l'última pel.lícula de Cesc Gay, Truman. La vaig veure els últims dies de tardor. Crec que Truman serà la guanyadora dels Goya d'enguany, tot i que a mi em tira més la plasticitat de La novia, però reconec que l'obra de Gay és més rodona. De nou, personatges masculins molt interessants, immensos Darín i Cámara en una pel.lícula deliciosa. Una reflexió sobre la mort, sobre la malaltia però que malgrat la causticitat que sempre trobo en Gay, aquí respira optimisme. Un cant a l'amistat, un guió magnífic, replet d'humor intel.ligent, de gran sensibilitat sobre les relacions humanes. I, de manera valenta, un record sobre la nostra pròpia mort.

Bowie, Angie & Zowie. Fotografia de Ron Burton, London 1971.

M'encanta aquesta foto de Bowie! Per tot l'art que hi veig. L'art de viure la vida en la bellesa, com un vol. Sense pors, sense convencions. Per tot el que aquesta gent ens va aportar. I perquè encara avui ens fan falta molts Bowies, en aquests moments de grisor, mediocritat, insolidaritat. Espero que arribin temps més glams!