pasolini

                 
            Pasolini a la tomba d'Antonio Gramsci.

Abans de marxar de vacances vaig anar al CCCB a veure la magnífica exposició sobre Pasolini. Pasolini a qui sempre he admirat moltíssim, de fet tinc quasi totes les seves pel.lícules en Dvd a casa, els seus escrits i els seus poemes. Una figura clau del pensament del segle XX. L'exposició es basa en els anys que va viure a Roma i segueix la seva extraordinària trajectòria vital. A través de Roma entrem en el seu món, ple d'amistat amb personalitats excepcionals com Alberto Moravia, Elsa Morante, Dacia Maraini..., amor, literatura, sexe, art, política, cinema...Les seves opinions que segueixo trobant actualíssimes, com l'abús de poder, la manipulació dels mitjans de comunicació (a Catalunya vergonyosos), la societat de consum...lúcid i brillant Pasolini fa una premonició del que ara vivim.

I veí i gran amic de Pasolini va ser Bertolucci, un dels meus directors de cinema preferits. vaig anar a veure la seva darrera, potser l'última?, pel.lícula Io e te basada en el llibre de Niccolò Ammaniti que vaig llegir fa un parell d'anys. Un bon llibre i una bona pel.lícula. De nou un Bertolucci intimista, fascinant, en un film ple de tendresa, en espais tancats recordant els seus Soñadores i El último tango en París. Bertolucci que ara, malalt, viu en una cadira de rodes, però que jo espero tingui forces per seguir rodant.