teatre

 Sí, malgrat els preus brutals encara vaig al teatre! I he vist coses fascinants com Juicio a una zorra, una obra extraordinària escrita i dirigida per Miguel del Arco. Un monòleg al.lucinant de Carmen Machi, en una de les millors interpretacions que he vist mai en un escenari, representant Helena de Troia, una de les dones més vilipendiades de la història. Electritzant, dominant totalment l'escena sobre els seus altíssims talons, lúcida, sublim, Art en majúscules. Una autèntica passada.

També em va agradar molt Els missatgers no arriben mai de Biel Mesquida dirigida per Rosa Novell. Tres actrius, la Novell, Pepa López i Anna Ycobalzeta, que es preparen per representar tres personatges de tragèdia clàssica, tres personatges secundaris, Clitemnestra, Enona i Ismene. Un text magnífic de Biel Mesquida, tres monòlegs que relaten la tragèdia viscuda per cada una d'elles.

 Magnífica la Clitemnestra de Rosa Novell, amb una preciosa olivera com a companya de les tres dones en les seves respectives representacions. Totes tres intenses, emocionants, colpidores...

I tanta tragèdia clàssica, que m'apassiona, em va portar a veure de nou la Medea de Pasolini interpretada per la gran Maria Callas. Una interpretació molt personal de la tragèdia d'Eurípides, absolutament poètica.

 Per cert, la gran Margarita Xirgú també va representar Medea a Mérida el 1934. Aquesta foto és la tapa de la meva llibreta de La civilització grega, un curs que estic seguint. Grècia a la meva vida actual, el cercle es tanca.

Però he vist també altres obres sense temàtica clàssica com Oleanna de David Mamet dirigida per David Selvas que em va encantar. Una peça contemporània, plena de tensió, molt intensa.El poder, la moral, el sistema educatiu...una obra molt intel.ligent amb una magnífica versió de Cristina Genebat.

Un duel entre Ramon Madaula, meravellosa interpretació del professor, i Carlota Olcina que manté el repte amb força.

I ja fa una mica més de temps vaig veure La Bête de David Hirson dirigida per Sergi Belbel amb una preciosa escenografia de Max Glaenzel. Una obra en vers, esplèndida traducció de Joan Sellent, és l'última de Belbel com a director del TNC. I s'acomiada amb una peça que parla de teatre dins del teatre. Teatre comercial versus teatre culte i elitista, una petita delícia que em va fer riure.

Jordi Bosch és La Bête i ho és realment. Va substituir Anna Lizaran i en només quinze dies va ser capàs d'aprendre's un paper que comença amb mitja hora de monòleg, hilarant i passadíssim de voltes. Chapeau! Vull remarcar també l'extraordinari paper que fa Jordi Boixaderas com a Elomire (anagrama de Molière), el dramaturg defensor de la qualitat.