13 de setembre 2012

casa

La casa que vull. La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin... Aquest preciós poema de Salvat-Papasseit l'he tingut en la ment mentre he viscut, relaxada, feliç i totalment desconnectada de tot, en una casa com la que voldria, algun dia.
I és que a vegades les coses surten molt bé i per algunes misterioses connexions els desitjos es compleixen. A l'abril de 2011 passejant per l'illa vem veure aquesta casa (tancada això sí!) i ens va agradar moltíssim. Vem pensar que era la casa que volíem. Encara no sé com, vaig acabar descobrint que era possible llogar-la , i gràcies a un feeling molt màgic amb la propietària hi vem acabar arribant.
Quina preciositat de casa! Una casa molt antiga, rehabilitada amb molt respecte, amb un "jardí" molt formenterenc i una vista esplèndida, el far, el mar...un lloc especial. Molt solitari. Calma absoluta.
Quin luxe esmorzar, dinar, fer els deures aquí...I llàstima que no pugui transmetre l'olor. L'olor del meu racó de món preferit.
Els meus coixins estimats. Moltes estones de meditació, de lectura. Alçant els ulls per veure el paisatge esplèndid.
La biga budista. Aquestes magnífiques bigues velles de savina recuperades com a prestatges. Aquesta fins i tot amb el record dels temps hippies, fascinants aquí a La Mola.
La petita terrasseta de la part oest.
Tot, absolutament tot, coïncidia amb els nostres gustos. Un feeling brutal!
La bellesa de les coses senzilles.
Va ser un enamorament apassionat. I unes vacances esplèndides!

El camí fins a casa.
La veritat és que encara estic enyorada. La tornada aquest any ha sigut com una bufetada a la realitat.
Les nostres companyes de casa. Hi tornarem. Ara ja ens hem trobat...

2 comentaris:

núria alemany ha dit...

preciosa!

perintec ha dit...

volums clars, espais clars, llocs simples on estar i gaudir del lloc ... i sobretot ganes de viure'l aquest lloc

és una gran sort trobar un lloc per viure-hi i on sentir-se bé !!