17 de juliol 2012

antoinette

Fa uns quants mesos vaig veure una pel.lícula que em va agradar moltíssim, Les adieux à la reine (Adiós a la Reina) de Benoît Jacquot. Basada en el llibre de Chantal Thomas guanyador del premi Femina.
L'enamorament de la lectora, esplèndida Léa Seydoux, Versailles, el debat intern d'aquesta noia entre la seva fascinació per la reina i el poble ple d'ira i revolucionari al qual pertany.
Diane Kruger és una meravellosa Marie Antoinette enamorada de la noble Gabrielle de Polignac. I és que en aquesta pel.lícula es tracta a fons el tema del lesbianisme de la reina, cotilleo morbós de l'època, es van publicar un munt de pamflets-abans de la revolució-sobre les tendències sexuals de Marie Antoinette i les seves presumptes amants.
Tot això em va portar a tornar a veure Marie Antoinette de Sofia Coppola, que malgrat totes les crítiques rebudes, a mi sempre m'ha agradat. Sí, molt esteticista, però molt interessant. I Kirsten Dunst també em va semblar una Marie Antoinette extraordinària (les dues actrius amb sang germànica com la reina que era austríaca!).
La lectura de la Coppola però incidia en l'adolescència d'una noia casada per conveniència amb el futur rei de França. Això ho va interpretar amb música rock, afegint unes Converse en el vestidor de la reina, amb una estètica pop...massa postmoderna per molts crítics que no van aprovar la seva interpretació del personatge històric.
Però a mi em va quedar la història de les Converse i sempre que me les poso hi penso! Les roses del meu aniversari, les Converse, lectura per l'estiu...em sento una Marie Antoinette!