Avui he vist un espectacle sublim. Une flûte enchantée, una versió del gran Peter Brook sobre La flauta màgica de Mozart. Una obra tan simple, tan lleugera, tan nua de qualsevol artificiositat, que m'ha resultat immensa. Un decorat minimal, unes simples canyes de bambú que delimitaven els espais-que Brook domina a la perfecció-. I un piano, únic instrument que acompanya unes veus càlides i properes. Tot molt íntim. Simplement meravellós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada