Diumenge vaig anar a l'última funció de La casa dels cors trencats de Bernard Shaw. Per a mi ha sigut un dels grans muntatges del TNC. Un text brillant, grans interpretacions, plena de comicitat tot i ser una obra compromesa. M'ho vaig passar molt bé i crec que Josep Maria Mestres en el programa ho deixa claríssim: "A La casa dels cors trencats Bernard Shaw parla de moltes coses: de la pèrdua de la innocència de tota una societat que s'enfronta a la Primera Guerra Mundial, dels perversos mecanismes de funcionament de l'economia capitalista...però sobretot parla d'éssers humans que busquen desesperadament trobar un sentit a les seves vides. Per a uns es tracta d'estimar o de ser estimats, per a d'altres de fer diners, per a uns pocs d'aconseguir-los robant o fent trampa...i per a la majoria, d'apaivagar el desassossec, de deixar passar la vida tot esperant que alguna cosa forta, excitant, perillosa, els faci sentir vius de debò."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada