14 de març 2008

Zoran Music

No som els últims (1970) Zoran Music

Avui he anat a la Pedrera a veure l'exposició sobre Zoran Music. Encara estic trasbalsada per tanta bellesa enmig de tant horror.
"Sovint passava a la vora dels forns crematoris, on hi havia quatre metres de cadàvers. Un amic txec em deia:- Veus? Demà o demà passat, passarem per la xemeneia. Mai més no podrà passar una cosa semblant. Som els últims que veurem una cosa com aquesta.-
Més tard, quan la càrrega interior va esdevenir massa forta, quan els records del camp em van ressorgir, vaig començar a pintar-los, uns quants anys més tard, i em vaig adonar que no era veritat. No som els últims."
Se m'ha glaçat el cor. Sort de Venècia que em crida, lluminosa i aquest artista que m'ha enamorat.

3 comentaris:

núria alemany ha dit...

Segurament hi aniré demà...

Anònim ha dit...

This comment has been removed because it linked to malicious content. Learn more.

Fina ha dit...

Una exposició fantàstica, on vaig descobrir a un artísta dels que no et deixen indiferent.

Avui he descobert el teu bloc, i tampoc m'ha deixat indiferent.